divendres, 23 de desembre del 2011
dilluns, 5 de desembre del 2011
dimecres, 30 de novembre del 2011
NO ÉS UN SOMNI, ÉS VERITAT - Maria
Ja fa uns quants anys vaig descobrir un bosc proper a casa amb molts arbres. Mai no m’ havia acostat tant com l’ altre dia i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure milers de xicotetes empremtes que s’ endinsaven en ell. Vaig decidir entrar i el bosc era tenebrós i si miraves cap a dalt podies veure un castell que un dia vaig escoltar que allí vivia un drac amb un colgant que tenia un poder insuperable, també vaig escoltar que tots els caballers que havien anat no tornaren mai. Al principi no sabia si entrar però com que sóc valenta vaig entrar, quan vaig arribar a un camí sense eixida i de sobte va començar a tremolar el sòl i vaig vore darrere de mi un arbre que em volia atacar. Quan estava apunt de ser el seu esmorzar vaig descobrir que tenia una capsa de mixtos en la butxaca. Vaig cremar l’arbre i lliure vaig seguir caminant. Quan vaig arribar al castell em vaig trobar amb el drac, en eixe moment vaig agarrar una galeta que també tenia en la butxaca i li la vaig donar i ell em va donar el colgant.
Quan vaig arribar a casa vaig pensar en dos coses 1-que el drac tenia fam i 2-que la meva mare m’anava a renyir. Bé...Eixa és la història.
dimarts, 29 de novembre del 2011
LA DONA QUE ES VA EQUIVOCAR DE PLAT - Paula París
Ja fa uns anys vaig descobrir un bosc proper a casa amb molts arbres. Mai no m'havia acostat tant com l'altre dia i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure milers de xicotetes empremtes que s'endinsaven en ell. Vaig decidir entrar i una dona molt major anava per un camí amb dos xiquets que pareixien els seus nets, i vaig decidir perseguir-los. Van arribar a un castell i varen pujar per unes escales d'or. Quan estaven tancant-se les portes la dona velleta es va adonar que les rames on jo estava amagada es movien. Va vindre cap a mi, jo estava asustada, i em va dir: Vine hui dines amb nosaltres.
Jo no sabia que fer, però al final vaig decidir pujar. Quan va entrar per la porta es va adonar que aquella velleta era roín. Li va dir a l'ama de casa que em fera un dinar ben dolent per a què emmalaltira. A l'hora de repartir els plats es va enganyar i li donà el plat roín a la velleta. Jo vaig aprofitar per escapar-me. Pel camí em vaig trobar a ma mare i plorant li vaig explicar el que m'havia passat. Ma mare hem va dir que no tornara a anar amb gent desconeguda. I conte acabat el que no s'alce té el cul foradat.
Jo no sabia que fer, però al final vaig decidir pujar. Quan va entrar per la porta es va adonar que aquella velleta era roín. Li va dir a l'ama de casa que em fera un dinar ben dolent per a què emmalaltira. A l'hora de repartir els plats es va enganyar i li donà el plat roín a la velleta. Jo vaig aprofitar per escapar-me. Pel camí em vaig trobar a ma mare i plorant li vaig explicar el que m'havia passat. Ma mare hem va dir que no tornara a anar amb gent desconeguda. I conte acabat el que no s'alce té el cul foradat.
EL XIQUET SOMIADOR - Karen
Ja fa uns anys vaig descobrir un bosc proper a casa amb molts arbres. Mai no m'havia acostat tant com l'altre dia i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure milers de xicotetes empremtes que s'endinsaven en ell. Vaig decidir entrar i continuar seguint les empremtes. Però abans de continuar vaig decidir agafar menjar i aigua. Vaig entrar al bosc, mentre caminava tirava segó per poder tornar després pel mateix camí. Quan ja estava ben endins vaig vore un planeta, no sé si era Júpiter o Saturn. El vaig tocar i de seguida el bosc es va transformar en una serp enorme. Jo era molt xicotet, com un trocet de pa, estava en el cap de la serpota. Estava molt asustat i vaig decidir agafar el ganivet que duia i punxar-li l'ull. Just quan anava a fer-ho la serp em va tirar a terra, vaig córrer fins a despistar-la. Quan ja ho havia aconseguit vaig alçar el cap i davant meu tenia un dinosaure. El dinosaure començà a parlar-me de la serp. Em va dir: No tingues por, vine amb mi i voràs.
Em va dur al món dels dinosaures. Allí estava molt bé, era un lloc molt bonic. Un dia, just quan el dinosaure anava a dir-me una cosa, crec que important, sonà el despertador i em vaig tindre que alçar per anar a escola. Tot havia sigut un somni.
Em va dur al món dels dinosaures. Allí estava molt bé, era un lloc molt bonic. Un dia, just quan el dinosaure anava a dir-me una cosa, crec que important, sonà el despertador i em vaig tindre que alçar per anar a escola. Tot havia sigut un somni.
L'HIPNOTITZADOR - Jorge
Ja fa uns anys vaig descobrir un bosc proper a casa amb molts arbres. Mai no m'havia acostat tant com l'altre dia i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure milers de xicotetes empremtes que s'endinsaven en ell. Vaig decidir entrar i un home amb ulleres molt rares em va agafar i em posà unes ulleres com les seues. Em digué que eren per a què no m'hipnotitzaren. Jo no sabia res, però vaig vore un home amb un casc molt rar. Em vaig llevar les ulleres per a vore'l millor. Quan em va hipnotitzar encara com l'home de les ulleres m'ajudà. Després seguírem a l'home del casc i arribàrem fins una casa tota derruïda. Ens assomàrem per la finestra i varem vore que tenia hipnotitzats a un mogolló de gent incloent la meua mare. Teníem que destruir el casc. Ens veure'ns començà a córrer, nosaltres el perseguírem fins arribar a un campament militar, allí estaguérem a punt de capturar-lo per es va escapar. Després de dues setmanes perseguint-lo el trobàrem comprant menjar. Com que estava despistat li poguérem llevar el casc. El casc tan sols es podia destruir si el tiràvem al Volcà de Mordor. Després de moltes dificultats arribàrem al volcà tiràrem el casc i l'home malvat es tirà darrere d'ell per a intentar recuperar-lo. I així ja no va haver més gent hipnotitzada. I conte contat conte acabat.
divendres, 25 de novembre del 2011
EL BOSC DELS TROLS - Carles
Ja fa uns anys vaig descobrir un bosc proper a casa amb molts arbres.Mai no m'havia acostat tant com l'altre dia i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure milers de xicotetes emprentes que s'endinsaven en ell. Vaig decidir entrar i no ni havia res, sols que més emprentes que continuaven cap a dins. Estava cansat, així que em vaig seure recolzat en l’arbre i just en aquell moment es va obrir una porteta que portava cap a baix. Em vaig tirar, allò pareixia un tobogà. Duia a una habitació molt gran, semblava un menjador, però tenies que estar ajocat. Allí hi havien una barbaritat de trols xicotets. Cada un tenia un barret, una camisa, un cinturó, un pantaló i unes botes, pareixien molt treballadors.Em vaig apropar a ells i em digueren:
-Que passa tio. -Em varen prendre el pèl. Després em digueren que per favor no diguera tot el que havia vist i que podia anar a vore’ls tot el que volguera sempre amb discreció.
-Que passa tio. -Em varen prendre el pèl. Després em digueren que per favor no diguera tot el que havia vist i que podia anar a vore’ls tot el que volguera sempre amb discreció.
EL BOSC ENCANTAT - Dani
Ja fa uns anys vaig descobrir un bosc proper a casa amb molts arbres. Mai no m´havia acostat tant com l´altre dia i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure milers de xicotetes empremtes que s´ endisaven en ell. Vaig decidir entrar i tenia molta por. Vaig vore un camí que era tot recte, el vaig seguir, vaig estar unes dos hores i mitja caminant fins que s´acabà. Aleshores va aparèixer un monstre de sobte i em va atacar. Jo em vaig defendre amb una navalla que tenia guardada per si de cas passava alguna cosa. El monstre tenia un ull, quatre braços dos en cada costat, un punxo al cap, un martell com arma, deu dits a cada peu, media aproximadament dos metres i mig. Jo vaig començar a córrer com un boig, em vaig trobar un arbre gegant, que pareixia el més gran de tots els arbres del bosc i resulta que havia una porta oberta en l´arbre i em vaig refugiar dins l´arbre. Vaig mirar cap a dalt i hi haviem milions i milions de bixets xicotets que eren verinosos, el monstre va intentar destruir l´arbre amb el martell, però com que l’arbre era molt gran i fort no ho va aconseguir i al final es va cansar de pegar colps amb el martell a l´arbre i se’n va anar. Jo vaig aconseguir eixir de l´arbre i vaig estar molta estona buscant l’eixida fins que la vaig trobar. I de la por que tenia no vaig tornar més mai al bosc.
ELS PITUFOS MALVATS - César
Ja fa uns anys vaig descobrir un bosc proper a casa amb molts arbres. Mai no m'havia
acostat tant com l'altre dia i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure milers de xicotetes empremtes que s'endinsaven en ell. Vaig decidir entrar i vaig seguir les empremtes fins que de sobte en mig del bosc es varen acabar i les petjades que anava seguint havien desaparegut . Vaig estar hores i hores caminant per a veure si trobava la eixida. La vaig trobar caminant 6 hores. Res més eixir em vaig anar a buscar al meu amic per a contar-li el que m'havia passat però no s’ho va creure així que li ho vaig dir a ma mare i a mon pare. Ells tampoc s’ho van creure ni una miqueta, l’única persona que em va creure va ser la meua iaia que estava un poquet boja. De tant caminar estava molt cansat així que vaig sopar una tonelada de menjar i em vaig anar al llit. Al dia següent em vaig trobar les mateixes empremtes que conduïen un altra vegada a eixe bosc, aquest dia em vaig preparar amb una llanterna, una brúixola, un entrepà i una cantimplora. Eixe mateix dia al mig del bosc vaig escoltar uns murmurets que deien:
-Fooooraaaaa daaaaaaciiiiiiii,o suuuuufriiiiiiraaaas leeees cooonseeeeqüüüèeeenccciees deels pituuuufoooos maaalvaaaats.
Vaig mirar cap a terra i em trobi uns bichets rojos molt agressius que em deien coses com:
-Tonto, fora, figot ...
Em vaig quedar al·lucinat i vaig agafar un i em vaig anar corrent, no millor dit a 200 per hora.
Vaig eixir i vaig anar a un laboratori que havia a les afores de la ciutat i se’l vaig entregar, al dia següent em van dir que era l’espècie d’animal en perill d’extinció més estranya del món. Des d’eixe moment totes les persones els van cuidar i es varen reproduir i varen ficar-se de bona llet, inclús la gent els va adoptar com a mascotes.
acostat tant com l'altre dia i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure milers de xicotetes empremtes que s'endinsaven en ell. Vaig decidir entrar i vaig seguir les empremtes fins que de sobte en mig del bosc es varen acabar i les petjades que anava seguint havien desaparegut . Vaig estar hores i hores caminant per a veure si trobava la eixida. La vaig trobar caminant 6 hores. Res més eixir em vaig anar a buscar al meu amic per a contar-li el que m'havia passat però no s’ho va creure així que li ho vaig dir a ma mare i a mon pare. Ells tampoc s’ho van creure ni una miqueta, l’única persona que em va creure va ser la meua iaia que estava un poquet boja. De tant caminar estava molt cansat així que vaig sopar una tonelada de menjar i em vaig anar al llit. Al dia següent em vaig trobar les mateixes empremtes que conduïen un altra vegada a eixe bosc, aquest dia em vaig preparar amb una llanterna, una brúixola, un entrepà i una cantimplora. Eixe mateix dia al mig del bosc vaig escoltar uns murmurets que deien:
-Fooooraaaaa daaaaaaciiiiiiii,o suuuuufriiiiiiraaaas leeees cooonseeeeqüüüèeeenccciees deels pituuuufoooos maaalvaaaats.
Vaig mirar cap a terra i em trobi uns bichets rojos molt agressius que em deien coses com:
-Tonto, fora, figot ...
Em vaig quedar al·lucinat i vaig agafar un i em vaig anar corrent, no millor dit a 200 per hora.
Vaig eixir i vaig anar a un laboratori que havia a les afores de la ciutat i se’l vaig entregar, al dia següent em van dir que era l’espècie d’animal en perill d’extinció més estranya del món. Des d’eixe moment totes les persones els van cuidar i es varen reproduir i varen ficar-se de bona llet, inclús la gent els va adoptar com a mascotes.
AVENTURA AL BOSC - Pau
Ja fa uns anys vaig descobrir un bosc proper a casa amb molts arbres. Mai no m'havia acostat tant com l'altre dia i quina va ser la meua sorpresa quan vaig veure milers de xicotetes empremtes que s'endinsaven en ell. Vaig decidir entrar i...les empremtes eren molt xicotetes i no crec que mesuraren més de 3 centímetres. Sense adonar-me em vaig endinsar dins del bosc fins que es va fer de nit,
aleshores no sabia com tornar a casa, però em vaig adonar que les empremtes seguien dins del bosc, al principi vaig decidir no seguir-les però em vaig adonar de que no tenia elecció i les vaig seguir. A poc a poc avançava i el bosc es feia dens, quan em donava quasi per vençut, vaig observar que unes rames d'arbres formaven
cases diminutes, quan em vaig acostar, una criatura de color taronja va eixir de la casa i em va pessigar el nas. Li vaig dir:
-AY!!Per que m'has fet això?
-I tu per que tafaneges mentre em dutxe?
-Ho sent, però no sabia que algú vivia ací.
-Doncs ara ja ho saps, per cert, si eres algú que busca informació, ves a buscar a Iaio Patufo- Digué el microscòpic ser.
-Moltes gracies per tot, adeu!
Vaig buscar el que m'havien dit mentre pensava en la meua estranya conversació amb el patufo. Quan vaig arribar estava cansat, doncs les cases eren iguals i el poble molt gran. Vaig asomar l'ull per la finestra i un senyor que abrillantava una placa que deia “500 aniversari de Iaio Patufo” em va dir:
-Hola, com està? Ací vivim els patufos i estem ací per llei.
-De veritat? Bé, en realitat vinc a que em diga una cosa.
-Quina?
-Com eixir d'aquest bosc!
-D'acord, però no preferix quedar-se un dia? Demà celebrem el meu 700 aniversari.
-Si vostè em convida, per mi perfecte.
-Doncs ja està, et quedes. Però abans de res t'he de dir una cosa.
-Quina cosa?
-No digues a ningú que ens has vist perquè si no vindran a caçar-nos.
-D’acord, no diré res, t’ho promet.
Que bé m’ho vaig passar a l’aniversari! Hi havia de tot: menjar, regals...Quan em vaig tindre que anar em va donar molta llàstima, però va ser així. El problema va vindre quan ma mare em va vore, i em va tirar una superbronca. Però en fi, açò es el que em va passar.
aleshores no sabia com tornar a casa, però em vaig adonar que les empremtes seguien dins del bosc, al principi vaig decidir no seguir-les però em vaig adonar de que no tenia elecció i les vaig seguir. A poc a poc avançava i el bosc es feia dens, quan em donava quasi per vençut, vaig observar que unes rames d'arbres formaven
cases diminutes, quan em vaig acostar, una criatura de color taronja va eixir de la casa i em va pessigar el nas. Li vaig dir:
-AY!!Per que m'has fet això?
-I tu per que tafaneges mentre em dutxe?
-Ho sent, però no sabia que algú vivia ací.
-Doncs ara ja ho saps, per cert, si eres algú que busca informació, ves a buscar a Iaio Patufo- Digué el microscòpic ser.
-Moltes gracies per tot, adeu!
Vaig buscar el que m'havien dit mentre pensava en la meua estranya conversació amb el patufo. Quan vaig arribar estava cansat, doncs les cases eren iguals i el poble molt gran. Vaig asomar l'ull per la finestra i un senyor que abrillantava una placa que deia “500 aniversari de Iaio Patufo” em va dir:
-Hola, com està? Ací vivim els patufos i estem ací per llei.
-De veritat? Bé, en realitat vinc a que em diga una cosa.
-Quina?
-Com eixir d'aquest bosc!
-D'acord, però no preferix quedar-se un dia? Demà celebrem el meu 700 aniversari.
-Si vostè em convida, per mi perfecte.
-Doncs ja està, et quedes. Però abans de res t'he de dir una cosa.
-Quina cosa?
-No digues a ningú que ens has vist perquè si no vindran a caçar-nos.
-D’acord, no diré res, t’ho promet.
Que bé m’ho vaig passar a l’aniversari! Hi havia de tot: menjar, regals...Quan em vaig tindre que anar em va donar molta llàstima, però va ser així. El problema va vindre quan ma mare em va vore, i em va tirar una superbronca. Però en fi, açò es el que em va passar.
dijous, 17 de novembre del 2011
Composició amb la vocal a
Després de fer el darrer programa de Radio JC on posàrem música de Nach hem fet una adaptació del que ell fa en la seua cançò "Efectos vocales". Ací us deixe veu i lletra. Baix de tot està la cançò de Nach.
La
mama avatar naranja mata a la rana blanca.
A
la casa calabaza va a matar a la gata Sara.
Va
a casa la vaca a matar la rata Clara la mama
Avatar
va a matar a la vaca Paca para zamparla a la brasa.
Patatas
para mamá, calabazas para papá.
Granadas
para Clara, naranjas para Lara.
Marga
calla ya, Sara canta ya, Blanca danza ya.
La
gata Ana araña la lana pasaba la rata Tamara.
Samanta
va a la granja
a
sacar a la vaca
a
pasar la mañana
a
la playa
para
tragar la sal.
La
cabra mata a patadas a las gatas.
La
vaca ataca a la rana Ana.
La
garganta rara a la cara sana la casa blanca flaca a la calabaza rara.
La
rata va a la casa naranja a sacar pasta a la rana naranja, la rana
naranja saca a
patadas,
la rata va a la barca a marchar a la mar la araña
va
a la barca a la casa blanca.
Papa
carga la tabla naranja para Ana
para
mañana bajar la caja para Granada para matar a la
maga
aranya blanca mala cara para Tamara amargada.
dimarts, 8 de novembre del 2011
dilluns, 7 de novembre del 2011
dissabte, 5 de novembre del 2011
divendres, 28 d’octubre del 2011
divendres, 21 d’octubre del 2011
Com que aquest cap de setmana teniu prou feina, quan es canseu de fer-la i vulgau descansar, ací us deixe un joc de memòria.
Aquest joc JAPONÉS et va a mostrar si el teu cervell és més jove o més vell que la resta del teu cos.
Com saber-ho?:
1. Fes clic en l'imatge
2. Clic en "start".
3. Espera a que acabe el "3, 2, 1"!.
4. Memoritza la posició dels números que apareixen y "cliquea" en los cercles, sempre partint del número MENOR al número MAJOR.
Joc i instruccions trobades a: http://toscalmix.blogspot.com/
Aquest joc JAPONÉS et va a mostrar si el teu cervell és més jove o més vell que la resta del teu cos.Com saber-ho?:
1. Fes clic en l'imatge
2. Clic en "start".
3. Espera a que acabe el "3, 2, 1"!.
4. Memoritza la posició dels números que apareixen y "cliquea" en los cercles, sempre partint del número MENOR al número MAJOR.
Nota: Comença amb el ZERO si està present.
Joc i instruccions trobades a: http://toscalmix.blogspot.com/
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Mireu que he trobat
divendres, 14 d’octubre del 2011
dimarts, 11 d’octubre del 2011
dissabte, 8 d’octubre del 2011
Aquestes creacions estan fetes amb la utilitat de l'arena. Per raons tècniques, que ja estan solucionades per a pròximes activitats, tan sols puc mostrar uns pocs.
dissabte, 1 d’octubre del 2011
dimarts, 27 de setembre del 2011
dilluns, 19 de setembre del 2011
diumenge, 11 de setembre del 2011
divendres, 9 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)