Ja fa uns anys vaig descobrir un bosc proper a casa amb molts arbres. Mai no m'havia acostat tant com l'altre dia i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure milers de xicotetes empremtes que s'endinsaven en ell. Vaig decidir entrar i una dona molt major anava per un camí amb dos xiquets que pareixien els seus nets, i vaig decidir perseguir-los. Van arribar a un castell i varen pujar per unes escales d'or. Quan estaven tancant-se les portes la dona velleta es va adonar que les rames on jo estava amagada es movien. Va vindre cap a mi, jo estava asustada, i em va dir: Vine hui dines amb nosaltres.
Jo no sabia que fer, però al final vaig decidir pujar. Quan va entrar per la porta es va adonar que aquella velleta era roín. Li va dir a l'ama de casa que em fera un dinar ben dolent per a què emmalaltira. A l'hora de repartir els plats es va enganyar i li donà el plat roín a la velleta. Jo vaig aprofitar per escapar-me. Pel camí em vaig trobar a ma mare i plorant li vaig explicar el que m'havia passat. Ma mare hem va dir que no tornara a anar amb gent desconeguda. I conte acabat el que no s'alce té el cul foradat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada