Ja fa uns anys vaig descobrir un bosc proper a casa amb molts arbres. Mai no m'havia acostat tant com l'altre dia i quina va ser la meua sorpresa quan vaig veure milers de xicotetes empremtes que s'endinsaven en ell. Vaig decidir entrar i...les empremtes eren molt xicotetes i no crec que mesuraren més de 3 centímetres. Sense adonar-me em vaig endinsar dins del bosc fins que es va fer de nit,
aleshores no sabia com tornar a casa, però em vaig adonar que les empremtes seguien dins del bosc, al principi vaig decidir no seguir-les però em vaig adonar de que no tenia elecció i les vaig seguir. A poc a poc avançava i el bosc es feia dens, quan em donava quasi per vençut, vaig observar que unes rames d'arbres formaven
cases diminutes, quan em vaig acostar, una criatura de color taronja va eixir de la casa i em va pessigar el nas. Li vaig dir:
-AY!!Per que m'has fet això?
-I tu per que tafaneges mentre em dutxe?
-Ho sent, però no sabia que algú vivia ací.
-Doncs ara ja ho saps, per cert, si eres algú que busca informació, ves a buscar a Iaio Patufo- Digué el microscòpic ser.
-Moltes gracies per tot, adeu!
Vaig buscar el que m'havien dit mentre pensava en la meua estranya conversació amb el patufo. Quan vaig arribar estava cansat, doncs les cases eren iguals i el poble molt gran. Vaig asomar l'ull per la finestra i un senyor que abrillantava una placa que deia “500 aniversari de Iaio Patufo” em va dir:
-Hola, com està? Ací vivim els patufos i estem ací per llei.
-De veritat? Bé, en realitat vinc a que em diga una cosa.
-Quina?
-Com eixir d'aquest bosc!
-D'acord, però no preferix quedar-se un dia? Demà celebrem el meu 700 aniversari.
-Si vostè em convida, per mi perfecte.
-Doncs ja està, et quedes. Però abans de res t'he de dir una cosa.
-Quina cosa?
-No digues a ningú que ens has vist perquè si no vindran a caçar-nos.
-D’acord, no diré res, t’ho promet.
Que bé m’ho vaig passar a l’aniversari! Hi havia de tot: menjar, regals...Quan em vaig tindre que anar em va donar molta llàstima, però va ser així. El problema va vindre quan ma mare em va vore, i em va tirar una superbronca. Però en fi, açò es el que em va passar.
aleshores no sabia com tornar a casa, però em vaig adonar que les empremtes seguien dins del bosc, al principi vaig decidir no seguir-les però em vaig adonar de que no tenia elecció i les vaig seguir. A poc a poc avançava i el bosc es feia dens, quan em donava quasi per vençut, vaig observar que unes rames d'arbres formaven
cases diminutes, quan em vaig acostar, una criatura de color taronja va eixir de la casa i em va pessigar el nas. Li vaig dir:
-AY!!Per que m'has fet això?
-I tu per que tafaneges mentre em dutxe?
-Ho sent, però no sabia que algú vivia ací.
-Doncs ara ja ho saps, per cert, si eres algú que busca informació, ves a buscar a Iaio Patufo- Digué el microscòpic ser.
-Moltes gracies per tot, adeu!
Vaig buscar el que m'havien dit mentre pensava en la meua estranya conversació amb el patufo. Quan vaig arribar estava cansat, doncs les cases eren iguals i el poble molt gran. Vaig asomar l'ull per la finestra i un senyor que abrillantava una placa que deia “500 aniversari de Iaio Patufo” em va dir:
-Hola, com està? Ací vivim els patufos i estem ací per llei.
-De veritat? Bé, en realitat vinc a que em diga una cosa.
-Quina?
-Com eixir d'aquest bosc!
-D'acord, però no preferix quedar-se un dia? Demà celebrem el meu 700 aniversari.
-Si vostè em convida, per mi perfecte.
-Doncs ja està, et quedes. Però abans de res t'he de dir una cosa.
-Quina cosa?
-No digues a ningú que ens has vist perquè si no vindran a caçar-nos.
-D’acord, no diré res, t’ho promet.
Que bé m’ho vaig passar a l’aniversari! Hi havia de tot: menjar, regals...Quan em vaig tindre que anar em va donar molta llàstima, però va ser així. El problema va vindre quan ma mare em va vore, i em va tirar una superbronca. Però en fi, açò es el que em va passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada